Dios es amor (1Jn 4,8).

Descàrrega de l'últim full parroquial (LOGOS) amb l'informació més recent de la nostra parròquia

Baixar en pdf els capítols sobre la història de la nostra parròquia. Recull històric elaborat per Xavier Martin Pay

Descàrrega de l'últim FULL DOMINICAL

Estem presents a la xarxa de Facebook mitjançant el següent enllaç: 

Parròquia Sant Cristòfol al Facebook

 

Evangeli i lectures del dia

 

 

 

 

 

 

 

 

Recents ordenacions sacerdotals a la Sagrada Família

La ciutat de Barcelona dona la benvinguda a quatre nous preveres de l'arxidiòcesi

 

Diumenge 8 d’octubre van ser ordenats preveres per l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, Mn. Pere Alavedra,

Mn. Iñaki Marro, Mn. Alberto Moreno-Palancas i Mn. Josep Roca, a la basílica de la Sagrada Família.

   

 

Cardenal Omella: “Heu de mantenir despert el món per a Déu”

 

Enhorabona!

Havia titulat aquest escrit “Enhorabona, Iñaki!” Per què ho he canviat traient el nom de l’Iñaki? Perquè avui tots estem d’enhorabona, no només ell. L’Iñaki ho està perquè ha assolit una meta llargament somiada, i nosaltres ho estem perquè ens alegrem amb ell i sobretot perquè com a cristians sabem que tindrem un nou servidor de l’Església a través del ministeri sacerdotal.

Ens alegrem també perquè estem convençuts que l’Iñaki serà, com a sacerdot, un bon pastor. Té les condicions necessàries per servir de manera eficaç Déu i l’Església. En primer lloc, perquè és un home de fe. Transmet espiritualitat. Se’l veu impulsat per una intensa experiència de Déu. I això és cabdal per a la seva missió. Per altra banda, és un home culte, preocupat per saber, per llegir, per escoltar, interessat per entendre la realitat abans de posar-se a treballar per transformar-la. Finalment, és una persona sensible, oberta a les necessitats de les persones que l’envolten, amb un alt nivell d’empatia, amb voluntat i capac itat de sintonitzar amb els altres.

Estic convençut que aquestes qualitats l’ajudaran a ser un bon prevere. Necessitem capellans que tinguin una mà ben alçada cap a Déu i l’altra ben estesa cap als altres, sobretot als més necessitats. Ens calen capellans amb capacitat d’obrir el seu cap i el seu cor tant a Déu com als altres.

Sabem que l’Iñaki està content i esperançat a l’inici d’aquesta nova etapa de la seva vida, però alhora amb una certa inquietud pels temps d’incertesa en els que li ha tocat servir l’Església, però és conscient que compta amb la força de l’Esperit i sap que també pot comptar amb nosaltres, amb la nostra pregària i amb el nostre compromís com a cristians.

                                                                                                          Joan Ferrés Prats

 

 

SÓLO DIOS BASTA


En aquest Evangeli de sant Mateu, Jesús ens indica d'una forma pràctica, com s'ha de viure l'oració del Parenostre. Ens ensenya l'actitud interior que ha de tenir el cristià, quan ha rendit el seu cor a l'amor de Déu. Aquest descansar en la Providència, que ens porta a acceptar els esdeveniments -també les dificultats- com a vingudes de la mà d'un Pare que ens estima, ens coneix i ens forma, fins i tot en la tribulació. Perquè a cap moment de l'existència dels homes, si no la menyspreem, ens ha de faltar la força de la Gràcia.

Ens parla, no de no ocupar-nos de les coses -que és una obligació dels batejats que lluiten per millorar el seu entorn amb les seves decisions, el seu treball i la seva vida, sentint-se instruments divins- sinó de no preocupar-nos per allò que no surt com esperàvem o que no podem controlar. Perquè Déu no és Algú estrany al món, sinó que aquest món ha sorgit de les seves mans en un acte d'amor i es manté, pel seu amor, malgrat els nostres errors. 

Crist ens recorda que serà capaç de morir i vessar fins a l'última gota de la seva sang, per cadascun de nosaltres; i que aquest convenciment -que és una realitat- ens ha d'omplir l'ànima d'alegria i d'assossec. Perquè Aquell que no s'ha guardat gens per a Si, perquè puguem rebre-ho tot, no va a permetre -si li deixem- que ens aconsegueixi cap autèntic mal. Només aquells que no volen rebre la fe, poden sentir com a insuperables els problemes o percebre un buit existencial d'abandó. Però tu i jo, que tenim sentit sobrenatural i percebem la veu del Pare en el nostre ésser de fills, no podem defallir. Tu i jo, que mirem la creu de Crist i escoltem la seva Paraula, hem de donar testimoniatge d'aquest optimisme que neix de la misericòrdia de Déu i produeix aquesta serenitat interior que elimina preocupacions inútils.


Hem de prioritzar en la nostra vida el que és autènticament important per a nosaltres, perquè tal vegada aquí radiquen part dels nostres problemes. Ja que haurem fet de l'Evangeli vida, el dia que puguem unir la nostra veu a la de santa Teresa de Jesús i repetir amb ella: “Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda; la paciencia todo lo alcanza; quien a Dios tiene nada le falta: SÓLO DIOS BASTA”.                                                                                                

                               Ana Mª Traver

 

 

LES BENAURANCES

En aquest Evangeli de Sant Mateu, el Senyor ens desgrana els mitjans indispensables per a que l'home aconsegueixi l’autèntica felicitat. Ja hem vist com el ser benaurat, a l'Antic Testament, significava haver aconseguit la felicitat i haver complert tots els anhels. Doncs bé, Jesús transcendint la vida mundana en un horitzó escatològic de salvació eterna, ens explica l’actitud personal que ha de tenir un cristià per gaudir d'aquesta alegria, que té molt de temporal i un tot de sobrenatural.


Veiem com Jesús ens parla d'aquesta pobresa espiritual, és a dir, de la humilitat, on l'home reconeix que gens del que té és seu, perquè tot li ha estat donat per Déu i mantingut en la seva Providència. I que per això, l'Altíssim pot reclamar-nos-ho en qualsevol moment, perquè només som usufructuaris: des de la vida, fins a la família, els amics o el treball. Per això cal gaudir dels béns, que són un do diví, amb els altres. Austers, no per necessitat, sinó per pròpia voluntat, ja que som molts els que tenim el mateix dret a participar dels recursos d'aquest món. Drets que provenen de ser fills d'un mateix Pare. Com veureu, Jesús no enalteix la pobresa econòmica, que és un llast de qualsevol societat i fruit d'un mal repartiment dels béns d'aquesta terra.


També ens parla el Mestre d'aquesta justícia bíblica, que ve referida a una actitud interior que ens fa irreprotxables davant Déu: bons, caritatius, piadosos, complidors de la voluntat divina. Per tant, el just és aquell que estima al Summe Faedor i orienta la seva vida al servei dels seus germans. I si l'home que actua així, segueix sent fidel quan és perseguit, aconsegueix la perfecció sobrenatural que el converteix en sant.

Jesús ens parla també d'esperança; perquè Ell és el Consolador que asseca les nostres llàgrimes, quan són fruit de la fidelitat a la seva Persona. I ens parla d’afabilitat. Què n’és de difícil en els nostres dies, quan es viu una violència constant! Però ens demana que girem els ulls a la seva Persona. Que siguem pacients, serens, sense deixar-nos portar per la ira. I això, no us confongueu, gens té a veure amb ser pusil·lànime; sinó autènticament lliures, valents, disposats i enamorats de Crist. El Senyor ens parla d'aquesta actitud de l'ànima, que neix de la Gràcia rebuda a través de la vida sacramental. D'aquestes decisions, que no són fruit de la precipitació, sinó de l'oració confiada. I per això ens insta a perdonar-nos, a estimar-nos i a no guardar rancors, que són armes del diable per destruir els nostres cors.


Jesús ens demana que, sobretot, siguem nets de cor; que mai vegem als altres com un mitjà, sinó com un fi. Que sapiguem rebre a “l’altre”, com un regal de Déu i per a Déu, on tots dos som reflex, amb les nostres obres, de la bellesa divina.

En resum, el Senyor ens parla de santedat. De caminar al seu costat, que és l'única manera de no defallir i trobar sentit a tot. I ens recorda que estem nomenats, pel Baptisme, a compartir la seva creu de cada dia. I que aquesta creu, tal vegada dolorosa i signe de contradicció, es convertirà per amor, en profunda alegria. Tenim la seva Paraula!

                                                                                                       Anna Mª Traver

( Ana María Traver Fábrega, nació en Barcelona en 1955, casada, madre de cuatro hijos y abuela de  cuatro nietos.
  Se diplomó en Óptica por la Universidad Complutense de Madrid y, posteriormente, en Óptica y Optometría por la Real Universidad de Granada. Licenciada en Ciencias Religiosas por el ISCR de la Universidad de Navarra, posee la titulación académica de formación teológica y pedagógica de profesor en el área de Religión y Moral Católica de la Conferencia Episcopal Española.
 Empresaria en el campo de la óptica, ha ejercido de óptica-optometrista durante más de 30 años.
 Ha sido ponente en varios congresos marianos; impartiendo conferencias y charlas teológicas y bíblicas. También es profesora de teología para adultos y ha participado en tertulias radiofónicas.
 Tiene escritos varios libros, entre los que se encuentran: "A vosotras mujeres que como yo...", "Dios no entenderá", "¿Quieres conocer la Biblia conmigo?"... )
 

     

Información adicional