Dios es amor (1Jn 4,8).

La seva construcció es vincula a l’acta de fundació del mas Cisa, l'any 1190 i a la difusió del culte marià propiciat per l'Orde del Císter al segle XII.

La capella fou reconstruïda l’any 1545 i l’any 1703 s'hi va adossar la casa de l'eremita, tot i que, des de principis del segle XIV,  ja se'n parla com a capella “eremítica”.

Cremada el 1713 per les tropes borbòniques, l'any  1742 es va començar a reedificar el nou edifici barroc que ha perdurat fins a l’actualitat, amb algunes modificacions com l'estucat de la façana, realitzat l’any 1923.

Encara, però, la capella de la Mare de Déu de la Cisa hauria de patir les nefastes conseqüències de la Guerra Civil, amb la crema dels altars, les imatges i el mobiliari, i hauria de ser novament restaurada.

Cal esmentar, per últim, que les obres de condicionament de l'any 2002 van posar al descobert els fonaments d'un absis semicircular que podria correspondre's, tal vegada, amb la primitiva capella romànica.

Té una nau longitudinal amb altar major, altars laterals, cor superior i façana barroca amb esgrafiats, coronada amb gerros de ceràmica.

LA LLEGENDA I ELS EXVOTS

L'altar major custodia la imatge original de la Mare de Déu de la Cisa. De 30 cm. d'alçada, és una talla gòtica, de fusta policromada, que data de la primera meitat del segle XIV.  És, en aquesta data, quan la devoció a la Verge de la Cisa està ja consolidada, fet que coincideix amb el fervor que van adquirir les Mares de Déu trobades.

Els orígens de la devoció a la Mare de Déu de la Cisa es vinculen a la llegenda segons la qual la imatge de la Verge fou trobada casualment per una pastora en el lloc on ara hi ha la Font de la Cisa, situada una mica més avall del santuari. El cicle està plasmat en el plafó ovalat, tallat en fusta, que hi ha a sota de l'altar major.

Des de la creació del santuari, la Mare de Déu de la Cisa va ser venerada pels pobles de la costa de Llevant, els quals demanaven la seva protecció per fer front a qualsevol dificultat, especialment en les expedicions marítimes i en aquest sentit ha esdevingut una "verge marinera" per excel·lència. 

Aquest fervor s'ha materialitzat en una interessant col·lecció d'exvots exposada a la sala annexa de l'altar major de la capella. D'ella, destaca la magnífica pinacoteca, creada gràcies a les donacions dels  mariners que s'aventuraren a travessar l'oceà per anar a fer fortuna a les Amèriques, especialment a l'Uruguai i a l'Argentina. Per mesures de seguretat, només s'hi mostren reproduccions.

 

Información adicional