Parròquia de Sant Cristòfol

 

La parròquia de Sant Cristòfol és la més antiga de les dues que hi ha a Premià, i al voltant de la qual s’articula el nucli antic.

 El dia 1 de gener de 1786 els Síndics Procuradors elegits pel Veïnatge de Premià de Mar van dirigir una instància a l´Excm. Sr.Bisbe de Barcelona, Dr. Gabino de Valledares, fent-li present la creixença del Veïnatge que passava llavors ja de 80 cases i demanant-li una autorització per a construir una església on poder celebrar la missa dominical. El 23 d´abril de 1790 fou concedit el permís per a l´edificació de l´església; però llavors morí el senyor Bisbe i, per aquesta raó o per altres motius que no consten, quedà en suspens l´execució d´aquest permís; existeix, però, un Decret del 24 de maig de 1798, del senyor vicari Capitular, Dr. Jaume Roig, que porta la data en què, fent referència al permís ja concedit pel difunt senyor Bisbe, el renova i comissiona al senyor rector de Sant Pere de Premià de Dalt, Dr. Josep Sobregrau, per tal que beneeixi la primera pedra de l´església que es construirà.

 Any 1950 Montant Baldaquí

El mes de maig de 1820 era construïda ja l´església, però no en la forma actual. L´església fou inaugurada el 10 de juliol d´aquell any 1820, amb la celebració d´un ofici solemne. Celebrades les misses d´aquesta solemnitat, quedà tancada l´església de Sant Cristòfol, fins haver obtingut la llicència per a celebrar-hi habitualment, la qual fou rebuda el mateix any 1820. El 7 de juliol de 1841 es va erigí la parròquia de Sant Cristòfol, per part del senyor Bisbe, Dr. Pere Martínez e Sant Martín. Així es declara independentment de la parròquia de Sant Pere de Premià de Dalt.

 

El temple que s´alça a Premià de Mar té una forta semblança al que substituí i que fou destruït durant el període revolucionari de 1936-1939; excepte el campanar, l’edifici actual és de l’any 1939. No obstant, d´un a l´altre hi ha considerables diferències, totes elles en favor de l´actual construcció, encomanada als arquitectes Artur Puig Riera i Lluís Bonet Garí.

 

L´antic campanar, si es pot dir antiga una construcció que no tenia un centenar d´anys, donava a Premià, des de bon tros lluny, una silueta simpàtica, i era, diuen, el més alt de tota la comarca. L´actual té una alçada semblant. De les seves vuit cares, quatre eren obertes amb finestres rectangulars i quatre eren tapiades amb finestres immolades.      

 

L´element arqueològic més important del nostre Temple és el Portal. Esculpit en pedra de la Cisa i en un estil barroc primigeni, gairebé en un Renaixement decadent, té la gràcia de l´art popular i la dificultat de la seva execució en una pedra dura, poc apta al treball del cisell. El presbiteri empara la imatge de Sant Cristòfol, ingènua i robusta, amb un dolç Infant i la matussera palmera que serveix de basto. La portalada és coronada per un sol i flanquejada per flors i gerros barrocs.

 

El Presbiteri mereix una especial atenció. La base de l´actual decoració foren quatre columnes barroques, de talla, que es trobaven a la població de Fitero, a Navarra, procedents de Castella, en poder d´unes monges del Císter. El projecte consisteix en un baldaquí sostingut per les esmentades columnes i semblant, en línies generals, al de sant Pere del Vaticà. Les columnes, de talla i d´una sola peça cada una, tenen una fina corba salomònica i una decoració en alt relleu de fulles de cep, raïms i ocells, tot delicadament policromat damunt d´una preparació d´or fi.

 

La Cúpula del baldaquí, dibuixada per l´arquitecte Bonet Garí, està formada per un entaulament renaixentista corbat a la manera barroca, amb inscripcions eucarístiques relacionades amb la decoració de les columnes, o sigui el cep; així la inscripció frontal diu: “Ego sum vitis, vos palmites” (Jo sóc el cep, vosaltres les sarments). Als quatre angles hi ha en figures de talla policromada el símbol del quatre evangelistes. L´interior està centrat per l´Esperit Sant en forma de colom i el seus Set Dons.

 

Información adicional