El que come mi carne y bebe mi sangre, tiene vida eterna, y yo le resucitaré el último día (Jn 6,54)

Descàrrega de l'últim full parroquial (LOGOS) amb l'informació més recent de la nostra parròquia

Baixar en pdf els capítols sobre la història de la nostra parròquia. Recull històric elaborat per Xavier Martin Pay

Descàrrega de l'últim FULL DOMINICAL

Estem presents a la xarxa de Facebook mitjançant el següent enllaç: 

Parròquia Sant Cristòfol al Facebook

 

Evangeli i lectures del dia

 

 

 

 

 

 

 

 

Recents ordenacions sacerdotals a la Sagrada Família

La ciutat de Barcelona dona la benvinguda a quatre nous preveres de l'arxidiòcesi

 

Diumenge 8 d’octubre van ser ordenats preveres per l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Card. Joan Josep Omella, Mn. Pere Alavedra,

Mn. Iñaki Marro, Mn. Alberto Moreno-Palancas i Mn. Josep Roca, a la basílica de la Sagrada Família.

   

 

Cardenal Omella: “Heu de mantenir despert el món per a Déu”

 

Enhorabona!

Havia titulat aquest escrit “Enhorabona, Iñaki!” Per què ho he canviat traient el nom de l’Iñaki? Perquè avui tots estem d’enhorabona, no només ell. L’Iñaki ho està perquè ha assolit una meta llargament somiada, i nosaltres ho estem perquè ens alegrem amb ell i sobretot perquè com a cristians sabem que tindrem un nou servidor de l’Església a través del ministeri sacerdotal.

Ens alegrem també perquè estem convençuts que l’Iñaki serà, com a sacerdot, un bon pastor. Té les condicions necessàries per servir de manera eficaç Déu i l’Església. En primer lloc, perquè és un home de fe. Transmet espiritualitat. Se’l veu impulsat per una intensa experiència de Déu. I això és cabdal per a la seva missió. Per altra banda, és un home culte, preocupat per saber, per llegir, per escoltar, interessat per entendre la realitat abans de posar-se a treballar per transformar-la. Finalment, és una persona sensible, oberta a les necessitats de les persones que l’envolten, amb un alt nivell d’empatia, amb voluntat i capac itat de sintonitzar amb els altres.

Estic convençut que aquestes qualitats l’ajudaran a ser un bon prevere. Necessitem capellans que tinguin una mà ben alçada cap a Déu i l’altra ben estesa cap als altres, sobretot als més necessitats. Ens calen capellans amb capacitat d’obrir el seu cap i el seu cor tant a Déu com als altres.

Sabem que l’Iñaki està content i esperançat a l’inici d’aquesta nova etapa de la seva vida, però alhora amb una certa inquietud pels temps d’incertesa en els que li ha tocat servir l’Església, però és conscient que compta amb la força de l’Esperit i sap que també pot comptar amb nosaltres, amb la nostra pregària i amb el nostre compromís com a cristians.

                                                                                                          Joan Ferrés Prats

 

 

SÓLO DIOS BASTA


En aquest Evangeli de sant Mateu, Jesús ens indica d'una forma pràctica, com s'ha de viure l'oració del Parenostre. Ens ensenya l'actitud interior que ha de tenir el cristià, quan ha rendit el seu cor a l'amor de Déu. Aquest descansar en la Providència, que ens porta a acceptar els esdeveniments -també les dificultats- com a vingudes de la mà d'un Pare que ens estima, ens coneix i ens forma, fins i tot en la tribulació. Perquè a cap moment de l'existència dels homes, si no la menyspreem, ens ha de faltar la força de la Gràcia.

Ens parla, no de no ocupar-nos de les coses -que és una obligació dels batejats que lluiten per millorar el seu entorn amb les seves decisions, el seu treball i la seva vida, sentint-se instruments divins- sinó de no preocupar-nos per allò que no surt com esperàvem o que no podem controlar. Perquè Déu no és Algú estrany al món, sinó que aquest món ha sorgit de les seves mans en un acte d'amor i es manté, pel seu amor, malgrat els nostres errors. 

Crist ens recorda que serà capaç de morir i vessar fins a l'última gota de la seva sang, per cadascun de nosaltres; i que aquest convenciment -que és una realitat- ens ha d'omplir l'ànima d'alegria i d'assossec. Perquè Aquell que no s'ha guardat gens per a Si, perquè puguem rebre-ho tot, no va a permetre -si li deixem- que ens aconsegueixi cap autèntic mal. Només aquells que no volen rebre la fe, poden sentir com a insuperables els problemes o percebre un buit existencial d'abandó. Però tu i jo, que tenim sentit sobrenatural i percebem la veu del Pare en el nostre ésser de fills, no podem defallir. Tu i jo, que mirem la creu de Crist i escoltem la seva Paraula, hem de donar testimoniatge d'aquest optimisme que neix de la misericòrdia de Déu i produeix aquesta serenitat interior que elimina preocupacions inútils.


Hem de prioritzar en la nostra vida el que és autènticament important per a nosaltres, perquè tal vegada aquí radiquen part dels nostres problemes. Ja que haurem fet de l'Evangeli vida, el dia que puguem unir la nostra veu a la de santa Teresa de Jesús i repetir amb ella: “Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda; la paciencia todo lo alcanza; quien a Dios tiene nada le falta: SÓLO DIOS BASTA”.                                                                                                

                               Ana Mª Traver

 

 

LES BENAURANCES

En aquest Evangeli de Sant Mateu, el Senyor ens desgrana els mitjans indispensables per a que l'home aconsegueixi l’autèntica felicitat. Ja hem vist com el ser benaurat, a l'Antic Testament, significava haver aconseguit la felicitat i haver complert tots els anhels. Doncs bé, Jesús transcendint la vida mundana en un horitzó escatològic de salvació eterna, ens explica l’actitud personal que ha de tenir un cristià per gaudir d'aquesta alegria, que té molt de temporal i un tot de sobrenatural.


Veiem com Jesús ens parla d'aquesta pobresa espiritual, és a dir, de la humilitat, on l'home reconeix que gens del que té és seu, perquè tot li ha estat donat per Déu i mantingut en la seva Providència. I que per això, l'Altíssim pot reclamar-nos-ho en qualsevol moment, perquè només som usufructuaris: des de la vida, fins a la família, els amics o el treball. Per això cal gaudir dels béns, que són un do diví, amb els altres. Austers, no per necessitat, sinó per pròpia voluntat, ja que som molts els que tenim el mateix dret a participar dels recursos d'aquest món. Drets que provenen de ser fills d'un mateix Pare. Com veureu, Jesús no enalteix la pobresa econòmica, que és un llast de qualsevol societat i fruit d'un mal repartiment dels béns d'aquesta terra.


També ens parla el Mestre d'aquesta justícia bíblica, que ve referida a una actitud interior que ens fa irreprotxables davant Déu: bons, caritatius, piadosos, complidors de la voluntat divina. Per tant, el just és aquell que estima al Summe Faedor i orienta la seva vida al servei dels seus germans. I si l'home que actua així, segueix sent fidel quan és perseguit, aconsegueix la perfecció sobrenatural que el converteix en sant.

Jesús ens parla també d'esperança; perquè Ell és el Consolador que asseca les nostres llàgrimes, quan són fruit de la fidelitat a la seva Persona. I ens parla d’afabilitat. Què n’és de difícil en els nostres dies, quan es viu una violència constant! Però ens demana que girem els ulls a la seva Persona. Que siguem pacients, serens, sense deixar-nos portar per la ira. I això, no us confongueu, gens té a veure amb ser pusil·lànime; sinó autènticament lliures, valents, disposats i enamorats de Crist. El Senyor ens parla d'aquesta actitud de l'ànima, que neix de la Gràcia rebuda a través de la vida sacramental. D'aquestes decisions, que no són fruit de la precipitació, sinó de l'oració confiada. I per això ens insta a perdonar-nos, a estimar-nos i a no guardar rancors, que són armes del diable per destruir els nostres cors.


Jesús ens demana que, sobretot, siguem nets de cor; que mai vegem als altres com un mitjà, sinó com un fi. Que sapiguem rebre a “l’altre”, com un regal de Déu i per a Déu, on tots dos som reflex, amb les nostres obres, de la bellesa divina.

En resum, el Senyor ens parla de santedat. De caminar al seu costat, que és l'única manera de no defallir i trobar sentit a tot. I ens recorda que estem nomenats, pel Baptisme, a compartir la seva creu de cada dia. I que aquesta creu, tal vegada dolorosa i signe de contradicció, es convertirà per amor, en profunda alegria. Tenim la seva Paraula!

                                                                                                       Anna Mª Traver

( Ana María Traver Fábrega, nació en Barcelona en 1955, casada, madre de cuatro hijos y abuela de  cuatro nietos.
  Se diplomó en Óptica por la Universidad Complutense de Madrid y, posteriormente, en Óptica y Optometría por la Real Universidad de Granada. Licenciada en Ciencias Religiosas por el ISCR de la Universidad de Navarra, posee la titulación académica de formación teológica y pedagógica de profesor en el área de Religión y Moral Católica de la Conferencia Episcopal Española.
 Empresaria en el campo de la óptica, ha ejercido de óptica-optometrista durante más de 30 años.
 Ha sido ponente en varios congresos marianos; impartiendo conferencias y charlas teológicas y bíblicas. También es profesora de teología para adultos y ha participado en tertulias radiofónicas.
 Tiene escritos varios libros, entre los que se encuentran: "A vosotras mujeres que como yo...", "Dios no entenderá", "¿Quieres conocer la Biblia conmigo?"... )
 

     


 


 


 

 

Parròquia de mariners

 

Cliqueu ---->  175 Aniversari. Història de l'Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià de Mar

 


Ja tenim entre nosaltres les pintures de Sant Pere i Sant Pau copatrons de la parròquia.

 

 

El premianenc Salvador Moragues va pintar aquests quadres per al Patronat, quan després de la guerra (1936-39) es va començar la reconstrucció del nostre temple parroquial. El Patronat Catequístic (actualment Patronat Social) esdevingué església provisional, i les activitats del Patronat es varen traslladar a l’edifici de la Unió Catalanista o Ateneu que havia ocupat la Falange. El recordem com a Cine Nou, després enderrocat i actual seu de les oficines de “La Caixa” al Camí Ral.

 En el seu diari particular en Salvador parla de l’elaboració de la seva obra: Dia 7 de Febrer 1940. Els quadres Sant Pere i Sant Pau que he anat pintant per l’església interina de Premià. Hi he pasat quatre mesos, no per llur realitat i treball, sinó principalment pel poc temps que hi he pogut dedicar, es conjunt n’estic satisfet però disten molt de ser una obra perfecta ço que pot ésser justificat per ser la meva primera obra de figura pròpiament dita.

Fragment de l’Història de Premià, vol. 2. Guerra i postguerra (en preparació), Joan Gómez i Francesc López.

Molt de temps han estat aquestes imatges guardades com a dipòsit al Museu de Premià de Mar, i ara han estat cedides permanentment a la parròquia. Durant aquest 175è aniversari quedaran exposades en el mateix lloc on hi havia les respectives imatges en escultura abans de la guerra: a banda i banda del nostre patró Sant Cristòfol, a l’altar major.

Mn. Bernat

 

Qui és Salvador Moragues?

Salvador Moragas i Botey, 1911 – 1992. “Fill de pare premianenc, va néixer a Barcelona el 1911. Estudia comerç en els escolapis i rebé classes de dibuix i pintura de diferents pintors coneguts. Als 14 anys començà a treballar al despatx de les “Filatures Botey” o desprès "Filadures del Ter" com administrador de l'empresa, i després de 51 anys es jubilarà a la mateixa casa”.(1)

Als 25 anys va traslladar-se a Premià de Mar, on viurà tota la vida. De molt jove es va interessar per la religió, la cultura, l'art, l'ensenyament i els temes socials. Va ser un autèntic activista cultural, patriòtic i cristià, esdevenint un home cabdal per a la cultura i la catalanitat de la nostra vila i la parròquia durant més de cinquanta anys. La seva tasca va ser d'especial rellevància durant els anys negres del franquisme. Va incidir en els camps del periodisme, la poesia, la literatura, el teatre, la pintura i l'ensenyament de la llengua catalana. Les seves obres escrites més notables són L’escenari teatral  i El poema del fill de l’home, i l’ultima “Història breu de Premià de Mar, Memòries”. És autor de més cent obres pictòriques”.(2) Entre elles el Sant Pere i Sant Pau que va pintar al oli, en 1939 per el presbiteri provisional del Patronat, quan es va fer servir d’església del 1939 al 1942. Dos Sants d’alçada natural com els co-patrons que son de la parròquia des de 1861.

“Tota la seva activitat va estar guiada per la vocació de servei. Va fundar el diari mural "Claror", el butlletí "Guia" del patronat Catequístic i el "Diari parlat". També l'associació "Amics de la Llengua Catalana" i la "Fira del Llibre i del Disc". Va ser cofundador dels "Amics de l'Art Pessebrístic". Va col·laborar en la "Nit de l'esport" de Premià de Mar. Dins la Parròquia de Sant Cristòfol, va participar activament en la "Junta de Reconstrucció del Temple", així com amb "Homes d'Acció catòlica".(2) Cristià practicant que va realitzar diferents obres pictòriques relacionades amb la parròquia, com el campanar antic i el nou, la façana, l’altar i el dibuix de Sant Cristòfol del goixos, i escrites com diferents poemes.                                                                                                                                                              

“Després d'una llarga malaltia va morir al Casal de Premià, on assistia a missa cada dia, el 31 d'agost del 1992, als 81 anys. Va ser enterrat al cementiri de Premià de Mar. Al 2011 es va celebrar un acte d’homenatge en memòria de Salvador Moragas i Botey (1911-1992), en l’escaiença del centenari del seu naixement”.(2) El podem reconèixer perfectament com un dels millors pintors i escriptors locals. 

Recopilat per Xavier Martín, comissió 175è

  1. - Història breu de Premia de Mar, Salvador Moragas Botey, ed. L’Aixernador

2.-http://bibliotecabmr.wix.com/bibliopremiademar#!salvador-moragas/c23l8

 

Fotos, 1. Salvador Moragas i Botey en el Casal Benèfic. 2. Dibuix del Presbiteri del Patronat Catequètic, com va estar de 1939 a 1942 amb les pintures de Sant Pere i Sant Pau, fet per en Salvador Moragas i Botey


 

MANIFEST ARXIPRESTAL EN FAVOR DELS REFUGIATS 

El Consell Pastoral de laics i els preveres, de l’Arxiprestat de la Cisa, davant la greu crisi dels refugiats de Síria i altres països, volem manifestar: 

  1. El nostre dolor profund pel patiment de tantes persones i famílies, i la tristesa i indignació per la passivitat i actitud negativa, que no podem comprendre, dels governs de força Estats d’Europa. 
  1. Solidaris en tot aquest drama i encoratjats amb el testimoni del Papa Francesc i l’exhortació dels Bisbes demanem a les autoritats, entitats i famílies dels nostres pobles que treballin per exigir al govern de l’Estat solucions ràpides a aquest gravíssim drama humà.                                   
  1. Mentrestant animem tothom a una actitud solidària i a col·laborar amb CÀRITAS, que com manifesta en el seu comunicat recent, ja està donant acollida aquí a un nombre de refugiats, i a través de CARITAS Internacional està realitzant accions concretes amb la població vulnerable i perjudicada per la guerra a Síria, Iraq, Líban, Grècia, Turquia i Jordània.

 

Compte de CÀRITAS  pels refugiats :

ES82 2100 5000 5902 0012 8131   

 

  1. Agraïm el vostre suport i demanem a tots els creients la seva pregària. La demanem especialment pels germans cristians perseguits. 

CONSELL PASTORAL ARXIPRESTAL

 

 


 

El Papa Francesc: “Déu no considera a ningú definitivament perdut”

 

En la seva catequesi dels dimecres el Papa, emprant la paràbola de l’ovella perduda, ha manifestat novament“Tots som ovelles recuperades per la misericòrdia” 

 

Tant bon punt ha baixat del papamóvil, abans de l’audiència general, un nen li ha entregat una carta al Papa i Francesc ha fet bromes amb ell. Era un dels milers de peregrins que ha participat en la trobada en el matí solejat de Roma, entre ells un grup vestit amb roba d’estil antic.  

En la seva catequesi, el Papa ha explicat la misericòrdia, a partir de la paràbola del bon pastor que deixa les seves 99 ovelles per cercar una que havia extraviat. Francesc ha dit “Ni tant sols les 99 ovelles poden lligar el pastor i deixar-lo tancat a la cleda. Ell podia raonar: fem balanç, tinc 99 ovelles, he perdut 1... No és tant greu”. No...El va a cercar aquella ovella per que per Ell cada una és molt important. I aquesta és la que més necessita, la més abandonada, la més rebutjada. I Ell va a cercar-la”.

El Papa ha demanat als catòlics que no es tanquin en grups de persones suposadament justes, com parròquies, grups i comunitats, i que imitin l’estil de Déu que consisteix en ajudar amb misericòrdia als pecadors tal com diu en les seves pròpies paraules “ Déu no considera ningú definitivament perdut, Mai. Fins el darrer moment, Ells ens vol trobar!”. “Tots som ovelles recuperades i recollides per la misericòrdia del Senyor, cridat a reunir al seu entorn a tot el ramat”.

Aquest dimecres semblava que la primavera i el bon temps han tornat definitivament a Roma. Potser per això a la plaça de Sant Pere estava molt més plena que el de costum.      

 

 

 


JORNADA DE LA INFÀNCIA MISSIONERA 2016

Petits missioners de la misericòrdia

La Jornada d’Infància Missionera se celebra a tot el món durant el mes de gener i es basa en què nens del món resin pels altres nens i lliurin una petita aportació.

Anastasio Gil García, Director Nacional de Obras Misionales Pontificias España, presenta la Jornada Infancia Misionera 2016, que este año se celebra el 24 de enero, bajo el lema "Gracias"

La imagen del grano de mostaza propuesta por Jesucristo al referirse a la Iglesia bien puede aplicarse a Infancia Misionera. Nació como una iniciativa humilde, integrada por un grupo de niños a quienes se pedía sencillamente una avemaría al día y una pequeña limosna al mes. Después de muchos años, ha crecido y se ha desarrollado hasta el punto de cobijar bajo sus ramas a millones de niños, procedentes de más de 130 países. Su finalidad es ofrecerles a ellos, los predilectos del Señor, algunos recursos para crecer y madurar como personas y como cristianos, a través de la labor educadora de sus padres, maestros y catequistas. Infancia Misionera no es un “verso suelto” en el contexto de la formación integral de los más pequeños, ni una “acción buena” para algunos grupos de niños. Va mucho más allá, porque se inserta armónicamente en el paulatino desarrollo de la iniciación de los niños a la fe y a la vida cristiana.

Fruto de esta convicción es desarrollar, desde la perspectiva misionera, las dimensiones de la iniciación cristiana, como se ha propuesto hacer el Secretariado de Infancia Misionera de 2015 a 2018. En este segundo año, el objetivo es ayudar a los niños a descubrir el origen de lo que son y de lo que tienen. Con la mirada puesta en la fe, se les va a invitar a contemplar a Dios como creador del universo y Padre providente, que cuida de las personas y las cosas para que toda la creación alcance la felicidad. Así, la acción de gracias nace como respuesta por el favor recibido. Ambos dinamismos, gratitud y donación, son siempre fuente de alegría. Muchas veces, ni siquiera es necesario usar palabras. Basta una acción que exprese el movimiento de todo el ser. Así es la actitud de las personas “agradecidas” que conocemos.

 

Per col.laborar amb un donatiu pots fer-ho mitjançant l'enllaç  DONATIU

 


 

Premià de Dalt i Premià de Mar inauguren el nou centre de Distribució Solidària d'Aliments que acull al voltant de 1600 persones i 450 famílies

Un supermercat per a la dignitat

El rector de la parròquia, Mn. Xavier Pich- Aguilera, artífex i per a molts el “motor” d’aquesta iniciativa, va agrair tot l’esforç fet a tots els membres de les entitats que s’han sumat a la causa. Va recordar com va començar tot i com es va passar d’un sistema de distribució de lots tancats que funcionava a les diferents parròquies per separat (Sant Pere de Premià de Dalt, i Santa Maria y Sant Cristòfol de Premià de Mar), i va passar a ser un projecte en comú.

 

Font: Església Arxidiocesana de Barcelona

 


El passat dotze de gener llibreries de 84 països han posat a la venda un llibre l'autor del qual sorprendrà a més d'un: El Papa Francisco.

Es tracta d'una conversa amb el vaticanista Andrea Tornielli on explicarà amb detall algunes qüestions centrals del seu pontificat i especialment la misericorida. D'aquí el títol: "El nom de Déu és Misericòrdia", i el curiós és que ell ha escrit a mà el títol per a totes les edicions.

No és el primer llibre-entrevista a un Papa. El 2010 es va publicar "Llum del Món", de Benet XVI, arran d'una sèrie de llargues converses amb el periodista alemany Peter Seewald.

El 1994 Joan Pau II va publicar "Creuant el Llindar de l'Esperança", després de les seves trobades amb el periodista italià Vittorio Messori.

Es tracta d'una manera molt particular però efectiva per als Papes de parlar sobre qüestions d'actualitat i sobre la resposta de l'Església.

El llibre de Francisco serà presentat a Roma pel secretari d'Estat Pietro Parolin i l'actor i director italià Roberto Benigni.

 


El Pare Francesc continua marcant la diferència en el seu papat, aquest cop en usar la tecnologia per comunicar-se amb els fidels. El pontífex va començar el 2016 amb el seu debut com vídeo blocaire enviant missatges als seus seguidors relacionats amb els temes de les seves oracions.

Aquest 6 de gener, dia de la celebració de l'Epifania del Senyor, Francisco va estrenar el projecte 'El vídeo del papa', un espai en què el pontífex explica les seves intencions de pregària universal i que publicarà mensualment, segons ha indicat la pàgina de Facebook de la Xarxa Mundial d'Oració del Papa.

En aquesta oportunitat, el papa va fer una crida al diàleg entre les religions, ja que "la major part dels habitants del planeta són creients", segons va explicar Francisco en aquest vídeo.

 

 


 

EL PAPA ENS DIU...

En la catequesis de este pasado miércoles 16 de diciembre el Papa nos ha continuado hablando sobre el Año de la Misericordia poniendo énfasis en la acción de perdonar y en dos símbolos de este Jubileo.

EL SIGNO DE LA PUERTA. La Puerta Santa es la Puerta de la Misericordia. La Puerta indica al mismo Jesús que dijo: “Yo soy la puerta. El que entra por mí se salvará; podrá entrar y salir, y encontrará su alimento”.  Y esta Puerta que es Jesús es gratis, no se compra, no se paga. Por eso atravesar la Puerta Santa es signo de una verdadera conversión de nuestro corazón que nos lleva a tenerlo disponible como una puerta abierta a todos. EL SIGNO DE LA CONFESIÓN, nos ayuda a tener experiencia directa de la misericordia de Dios.

Escucho a menudo: “Padre, no consigo perdonar”, el vecino, el colega de trabajo, la vecina, la suegra, la cuñada... Todos hemos escuchamos esto. Pero ¿cómo se puede pedir a Dios que nos perdone, si después nosotros no somos capaces del perdón? El perdón y la misericordia no deben permanecer como palabras bonitas, sino que deben realizarse en la vida cotidiana. Hemos de AMAR Y PERDONAR como Dios ama y perdona, sin cansarnos nunca.



NOU CANTORAL PER A LA PARRÒQUIA

Aviat començarem un nou any amb el qual ens endinsarem en la celebració del 175è aniversari de la nostra parròquia, alhora que tot just acabem de començar-ne un altre no menys important, l’Any Litúrgic, que ens acompanya també tota la vida assegurant-nos el record i la presència d’Aquell que primer de tot sabem que ens estima, i que ens convoca a les nostres celebracions de fe: el mateix Jesús.

Aprofitant la necessitat d’adquirir nous cantorals per a la nostra comunitat, s’ha elaborat un nou Cantoral de Missa Dominical “personalitzat” per a la nostra parròquia i editat pel CPL (Centre de Pastoral Litúrgic), que inclou entre d’altres coses els Goigs a Sant Cristòfol, alguns cants en castellà, i la resposta als Salms dels diumenges de tot l’Any Litúrgic.

Disposarem d’aquest Cantoral en començar el Nadal, i també, si voleu, podreu tenir-ne un a casa (pel preu de 7 €).

 


 

A continuació teniu un enregistrament de la interessant conferència de Francesc Torralba que va tindre lloc el passat 14 de Desembre.

Preguem disculpeu els errors tècnics i qualitat de la mateixa.

Important: Recordem que abans de reproduir qualsevol video es necesari pausar la mùsica de fons de la pròpia web mitjançant la botonera "Mùsica de fons" que teniu a la columna dreta, en cas contrari tindreu sol.lapament de audio. Disculpeu l'inconvenient.

 


 

El 8 de desembre va començar en l'Església el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia convocat pel Sant Pare Francisco

 

OBRES DE MISERICÒRDIA

ESPIRITUALS

Ensenyar a qui no sap.

Donar un bon consell.

Corregir a qui s’equivoca.

Perdonar les injúries.

Consolar a qui està trist.

Suportar els defectes del pròxim.

Pregar Déu pels vius i pels morts.

 

CORPORALS

Visitar i atendre els malalts.

Donar menjar a qui té fam.

Donar beure a qui té set.

Acollir el pelegrí.

Vestir el despullat.

Redimir els captius.

Enterrar els morts.

 

 Descàrrega de document amb les claus de l'Any de la Misericòrdia


 

175è Aniversari de la nostra Parròquia

Amb motiu del nostre 175è aniversari ens han obsequiat amb el següent dibuix que podeu descarregar per pintar des de l'apartat DESCÀRREGUES ( VARIS ) o directament des d'aquest enllaç:

 


 


¿Qué hay que hacer para convertirse en sacerdote?

 

 

¡ Atrévete a buscar tu camino !

 

 


 

COMENCEM UN NOU CURS

 Estimada comunitat de Sant Cristòfol,

Després d’un estiu calorós el juliol però no tant l’agost, i d’un temps merescut de vacances per alguns i amb les piles carregades –uns més que d’altres–, ja estem al mes de setembre i encetem un nou curs. Com és natural aquest mes començava el dia 1, un dia amb una especial intenció a partir d’ara, doncs el Papa ha convocat cada dia 1 de setembre una Jornada Mundial de pregària per la guarda de la Creació. Com sabeu, a finals del mes de maig, el Papa Francesc ens regalava aquesta estupenda encíclica sobre la Creaciò, LAUDATO SIO, on fa una crida a la humanitat de prendre consciència dels problemes que generen per el nostre estimat planeta Terra els poders amagats d’una economia desenfrenada que, entre d’altres causes, té com a arrel la falta d’humanitat manifestada en el relativisme pràctic i la pèrdua de valors irrenunciables per una vida bella en una terra on hi ha cabuda per tots.

El “gemec de la nostra germana terra”, queda manifestat també en el gemec de tants éssers humans, germans nostres, que es veuen obligats a marxar de les seves casses, de les seves terres, per fugir de les mans d’un grup incontrolable que no fa més que sembrar la mort per allà on passa. Sabem que molts d’ells no poden arribar al seu destí... un destí que no tenen: simplement desitgen viure. A més cal afegir tots aquells immigrants que surten del seu país en la recerca d’un món millor que pensen trobar a Europa. Alguns d’ells ja no poden ni somiar... Què podem fer? Davant la nostra impotència... Sigui molt, sigui poc, sempre penso que hem de donar gràcies per tot el que tenim! Apostem, com ens demana el Papa, per un altre estil de vida, superant possibles individualismes...

 Aquest curs celebrarem amb goig el 175è aniv. de la nostra parròquia, un bon moment per reflexionar sobre el que som i el que fem com a comunitat cristiana en  aquesta vila nostra premianenca, i ho farem, com ja vam comunicar en acabar el curs passat, a la llum de l’ Evangelii Gaudium i de la carta convocatòria de l’ Any de la Misericòrdia que el Sant Pare inaugurarà el proper 8 de setembre. Durant aquest mes de setembre es reunirà el Consell Pastoral i acabarem de concretar tot plegat. Us puc avançar ja que el diumenge 4 d’octubre celebrarem l’inici del curs i del 175è aniv. amb una missa especial a les 12 h, amb una convocació especial per tots els Grups de la Parròquia.

 Aquesta propera setmana marxarem un grup de la parròquia a Lourdes, on aquest any proposen com a tema de reflexió “La joia de la missió”. Davant de la Mare de Déu, amb tota la humilitat i senzillesa que envolta la Gruta de Massabielle, encomanarem aquestes intencions del nou curs. 

També us comento que el proper dia 24 de setembre, Festa de la Mercè, a la Sagrada Família s’ordenaran 5 diaques i 2 preveres, un dels quals serà el Litus (Carles Ballbé), el seminarista “olímpic” (jugava a la selecció espanyola de Hoquei Herba) que va estar col·laborant pastoralment a la nostra parròquia els anys 2009-2011. Pensem i resem per ell especialment.

                                                                                                      Mn. Bernat


 

COMENÇA EL CURS DE CATEQUESI

 CATECISME DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA I BIBLIA DE JERUSALEM  

disponibles en format PDF  a l'apartat de DESCÁRREGUES, subapartat  CATEQUESI .


  

La música te aquestes coses… ens apropa a les persones.

La Laura Gaude i l'Eulàlia Nuet ens expliquen el seu testimoni, basat en l'experiència personal, de tornar a creure en Déu.

Información adicional